dilluns, 16 de maig del 2011

LA RESENYA

TITANIC
Director i productor: James Cameron
Guio: James Cameron
Fotografia: Russell Carpenter
Musica: James Horner Tema principal interpretado por Celinc Dion.
Interprets: Leopardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kahty Bates, Frances Fisher, Gloria Stuart, Bill Paxton, Danny Nucci, Bernard Hill, Victor Gorber.
Efectes especials: Garnard Buff 4, James Cameron, Richard A. Harris.
Durada: 193 minutos.




                                                 Sinopsis
La pel-lícula es tracta de l'enfonzament del Titànic, un transatlàntic d'enormes dimensions que va naufragar en el seu primer viatge entre Anglaterra i els Estats Units. Va morir molta gent. Aquesta història se'ns explica través d'uns personatges de ficció, un noi i una noia que viuen una bonica però tràgica història d'amor.


                                                   Crítica
La pel-lícula en va agradar molt porquè tracta d'un fet real en què va morir molta gent que viatjaven cap a Amèrica amb el propòsit de començar una nova vida.
Per altra part , també m'agrada la historia romàntica entre un noi pobre, però amb molta de talent i una noia rica. Els actors són molt famosos i fan molt bé el seu paper.
El final de la historia és una mica trista perquè el noi mor de fred dintre l'aigua, però la noia se salva i sobrevia molt anys. Ella sempre recordarà aquest amor.
La pel-lícula esta molt ben feta . Els decorats del "Titànic" estan molt ben construits i les esccenes del naufragi són molt reals. Tot plegat fa que el "Titànic" sigui una gran pel-lícula.


dimarts, 26 d’abril del 2011

ELS DIMARTS AMB MORRIE

  Els dimarts amb Morrie


Em dic Morrie, sóc un professor de català i avui m'he decidit a experimentar amb els meus alumnes . Entro a class, vull passar quinze minuts en el silenci més absolut. Tinc curiositat per coneixer la reacció dels estudiants.
Va sona el timbre , entro a l'aula, m'assec i no dic res. Els miro i ells a mi, en silenci.
Començo a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos. Alguns estudiants començen a preocupar-se, mentre que d'altres miren a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. I també hi ha un grup de gent que parla. Això durant uns bons quinze minuts, fins que finalment començo a parlar amb els meus alumnes sobre d'aquesta situació.
Arribo a la conclusió que als alumnes els incomode molt el silenci i ens se senten millor amb el sorrol. La majoria dels estudiants es preocupen per aquesta situació.


LA INSTÀNCIA

 La Instància

Karina Plysak, nascuda a Ucraina el 12 de juliol de 1994, estudiant de l'IES Castelló d'Empuries de Castelló d'Empúries, amb DNI núm. 73.892.435 A i amb domicili a Empuriabrava, carrer Requesens, núm 152 (17487),
telèfon 677 892 372, adreça electronica  karin04ka69@mail.ru

EXPOSO:
1 Que, l'horari escolar és intens i poc productiu.
2 Que, els dilluns , dimarts i dijous passem part del dia tancats en les parets de l'aula.
3 Que, disposen de poc temp lliure en relació a les hores de classe diàries.

DEMANO:
Que es modifiqui l'horari escolar.
Per una banda, que les assignatures tingui una durada de tres quarts d'hora i, per l'altra , que disposen de cinc o deu minuts de descans entre classe i classe.

Cosa que espero obtenir
Empuriabrava, 04 de abril de 2011


SR.DIRECTORA DE L'IES CASTELLO D'EMPURIES, CASTELLO D'EMPURIES  LUISA PINTOR





dimarts, 29 de març del 2011

Dos Textos

Text 1 :
Sóc gros.
Sóc gros . Es penses que no ho sé ? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc gros. No una mica gran o una mica arrodonit però molt bon noi, ni normaleta tirant a grosser, ni gens guapo però téun no sé què , no. Sóc gros i punt. Espantosament, fastigosament obès. M'han mirat bé ? Fixin-se , no deviïn la mirada guadeixin de la contemplació de la meva massa calorica en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumad . Comentin el meu aspecte, descrigui-me en veu alta, parlin de la meva immens forme amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits que ben fotuts que estan vostès . Es pensen que sóc un paranoic ? Això és que encara no m'han mirat bé.



Text 2 :
Creus que sóc lletja !?
Per què creus que sóc lletja ? Crec que no ho sóc tant ! No crec que el meu aspecte sigui pitjor que el dels altres. Jo sé que no sóc molt guapa, però tampoc no sóc tan lletja. Sóc poc agraciada però molt bona noia.
Per què em mireu així, es que em sento molt malament, sóc molt tímida. No són pas els primers que ho fan però, no aconsegueixo acostumar-m'hi. No estic d'acord amb vosaltres. Quan em miro al mirall , no crec que jo sigui tan lletja i vasaltres creieu que seu  tan fantàstics !? Els meus éssers estimats mai no m'han dit que sóc lletja. El físic de cada persona és individual i si no tinc un aspecte tan bonic i tan perfecte com el dels altres, això no vol dir que sigui una mala persona.


dimarts, 8 de març del 2011

Pinzellades Modernistes

La Casa Batlló


La Casa Batlló es el resultado de un encargo que le hizo el industrial Josep Batlló a Antoni Gaudí para reformar un edificio que había sido construido en 1875. 





La Pedrera


Projecte d'Antoni Gaudí i Cornet de 1905. Edificada entre 1906 i1910 per a la família Milà.
És un dels edificis residencials essencials de Gaudí i un dels mésimaginatius de la història de l'arquitectura, aquesta obra és més una escultura que un edifici. Esta en Barcelona.






Sagrada Familia

Sens dubte, l'obra magna de Gaudí, però obra inconclusa. Gaudí esva fer càrrec del projecte el 1885 i va seguir treballant-hi fins que va morir quaranta anys més tard.


El Parque Güell


El complex surrealista de Gaudí està situat al districte de Gràcia dela ciutat. Originalment es va tractar d'un complex residenciald'habitatges, encara que el projecte mai va arribar a bon port a causa de la recessió financera de Barcelona.


Els Quatre Gats



Aquest cafè / lloc era sense restaurant Per El Jove Picassofreqüentar una Principis del 1900 El seu primer i Treball Per hereemprendre encarregui dissenyar paràgraf la tapa del menú.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Monotonia

Em dic Joan. Tinc 35 anys . Jo visc a Valencia. Fa 10 anys que treballo en una fabrica . Cada dia és molt monòton . Jo treballo des de les 6.00 del matí fins a 20.00  de la tarda. A la fabrica hi fa molta calor a l'estiu i a l'hivern , a contrari fa molta fred. treballar allà és molt difícil. No puc més.
Els caps de setmanes surto a passeigar pels carrers de la meva ciutat. Jo visc aquí des del meu naixement i conec molt bé la história de valència . També parlo molt bé anglès.
Des de la meva infantesa somio en poder treballar de guia. I ara vui complir el meu somni. Fer de guia pot ser molt interessant. És comunicació amb gent.
A la vida allò important és triar la professió qué t'agrada a tu.