Els dimarts amb Morrie
Em dic Morrie, sóc un professor de català i avui m'he decidit a experimentar amb els meus alumnes . Entro a class, vull passar quinze minuts en el silenci més absolut. Tinc curiositat per coneixer la reacció dels estudiants.
Va sona el timbre , entro a l'aula, m'assec i no dic res. Els miro i ells a mi, en silenci.
Començo a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, els esbufecs nasals d'un dels companys grassos. Alguns estudiants començen a preocupar-se, mentre que d'altres miren a fora per la finestra, fent veure que estan de tornada. I també hi ha un grup de gent que parla. Això durant uns bons quinze minuts, fins que finalment començo a parlar amb els meus alumnes sobre d'aquesta situació.
Arribo a la conclusió que als alumnes els incomode molt el silenci i ens se senten millor amb el sorrol. La majoria dels estudiants es preocupen per aquesta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada